• Últimas noticias
  • Todo
  • Ciencia y Tecnología
Presidente Arévalo con líder xinca. / Foto: Gilber García.

“K’in kikotem xqajäq ri ruchi’ jay richin ri qachoch, achi’el rat xajäq ruchi’ jay richin ri nimak’amajay”, nub’ij ri tinamït xinca chire ri chanpomanel Arévalo.

13 de junio de 2024
Antigua GFC gana la Supercopa Bantrab 2026 tras vencer a Aurora en penales

Antigua GFC gana la Supercopa Bantrab 2026 tras vencer a Aurora en penales

18 de julio de 2026
A qué hora de Guatemala es la final del Mundial 2026

A qué hora de Guatemala es la final del Mundial 2026

18 de julio de 2026
Afición de Argentina tiñe de albiceleste Times Square antes de la final del Mundial 2026

Afición de Argentina tiñe de albiceleste Times Square antes de la final del Mundial 2026

18 de julio de 2026
¿A qué hora inicia la ceremonia de clausura del Mundial 2026 en Guatemala?

¿A qué hora inicia la ceremonia de clausura del Mundial 2026 en Guatemala?

18 de julio de 2026
Shakira comparte imágenes inéditas antes de la inauguración del Mundial 2026

Cómo ver en vivo la ceremonia de clausura del Mundial 2026 en Guatemala

18 de julio de 2026
Eslovenia celebra el nombramiento de Slavko Vincic como árbitro de la final del Mundial

Eslovenia celebra el nombramiento de Slavko Vincic como árbitro de la final del Mundial

18 de julio de 2026
Inglaterra hace historia y consigue el tercer lugar de un Mundial por primera vez

Inglaterra hace historia y consigue el tercer lugar de un Mundial por primera vez

18 de julio de 2026
Kylian Mbappé se convierte en el máximo goleador en la historia de los Mundiales con 22 goles

Kylian Mbappé se convierte en el máximo goleador en la historia de los Mundiales con 22 goles

18 de julio de 2026
Inglaterra vence 4-6 a Francia y conquista el tercer lugar del Mundial 2026

Inglaterra vence 4-6 a Francia y conquista el tercer lugar del Mundial 2026

18 de julio de 2026
Quién es el máximo goleador de la historia de los mundiales

Quién es el máximo goleador de la historia de los mundiales

18 de julio de 2026
Cuántos goles en los mundiales tiene Kylian Mbappé

Cuántos goles en los mundiales tiene Kylian Mbappé

18 de julio de 2026
162 agentes antinarcóticos y 15 caninos se a la lucha contra el narcotráfico./Foto: PNC.

PNC fortalece su lucha contra el narcotráfico con 162 nuevos comandos antinarcóticos y 16 guías caninos especializados

18 de julio de 2026
Guatemala de la Asunción
sábado, julio 18, 2026
  • Iniciar Sesión
Agencia Guatemalteca de Noticias
  • Inicio
  • Nosotros
  • Noticias
  • Categorías
    • GOBIERNO
      • Presidencia
      • Vicepresidencia
      • Transparencia
      • Desarrollo Social
      • Gestión de Riesgos
    • NACIONALES
      • Seguridad
      • Educación
      • Salud
      • Infraestructura
      • Medio Ambiente
      • Clima y Estado del Tiempo
      • Galería Fotográfica
      • Bienestar Animal
    • DEPARTAMENTALES
      • Preservación de Idiomas Nacionales
      • Alta Verapaz
      • Baja Verapaz
      • Chimaltenango
      • Chiquimula
      • El Progreso
      • Escuintla
      • Guatemala
      • Huehuetenango
      • Izabal
      • Jalapa
      • Jutiapa
      • Petén
      • Quetzaltenango
      • Quiché
      • Retalhuleu
      • Sacatepéquez
      • San Marcos
      • Santa Rosa
      • Sololá
      • Suchitepéquez
      • Totonicapán
      • Zacapa
    • ECONOMÍA
      • Finanzas
      • Emprendimiento
      • Turismo
      • Inversión
    • INTERNACIONALES
    • SOCIEDAD Y CULTURA
      • Arte
      • Cultura
      • Ciencia y Tecnología
      • Cine y Televisión
      • SALUD Y VIDA
    • DEPORTES
      • Deportes Nacionales
      • Deportes Internacionales
Sin Resultados
Ver todos los resultados
Agencia Guatemalteca de Noticias
Sin Resultados
Ver todos los resultados

“K’in kikotem xqajäq ri ruchi’ jay richin ri qachoch, achi’el rat xajäq ruchi’ jay richin ri nimak’amajay”, nub’ij ri tinamït xinca chire ri chanpomanel Arévalo.

Ri chanpomanel Arévalo xapon chi la’ Santa Rosa richin rujuch’ik jun cholsamajib’äl samaj chikiwäch ri chanpomal chuqa’ ri tinamït xinca.

AGN por AGN
13 de junio de 2024
en GOBIERNO, PORTADA, Preservación de Idiomas Nacionales, Presidencia
Presidente Arévalo con líder xinca. / Foto: Gilber García.

Presidente Arévalo con líder xinca. / Foto: Gilber García.

Armita, 24 richin ri ik’ mayo (AGN).- Ri rajpopi’ amaq’ richin ri tinamït Xinka xuk’ul ri chanpomanel, Bernardo Arévalo, chupam ri tinamital  richin Santa Rosa.

Pa jun retmolaj  ri xib’anatäj chupam ri ruq’a’ tinamït San Juan de Arana, richin ri tinamït Cuilapa, Ri tinamït xinca xumatyoxïk ru’aponem ri chanpomanel, akuchi’ xkiya’ rejaqalem ri rusamaj chupam ri nab’ey taq ik’ chuwäch ri Organismo Ejecutivo. Chuqa’, ri kamöy taq b’ey xincas xkik’ut ri kitonïk chire ri administración richin ri chanpomanel Bernardo Arévalo chuqa’ ri ruka’n chanpomanel Karin Herrera kan xikiya’ rejaqalem chi rije’  e samajnäq pe chi e ka’i’ y kan nitz’etetäj kiyirisanem chupam ri amaq’.

Ri ruk’u’x ri aponem re’ ja ri’ rujuch’ik jun cholsamajib’äl richin samaj chi kikojol ri chanpomanel chuqa’ ri tinamït xinca,  atowab’äl ri nujikib’a’ oxlajuj peraj richin k’ulunem chupam ri setajulew.

Marisol Guerra, jun ajpop tinamït chuqa’ k’amöl b’ey richin ri tinamït xinca, xunimaq’ijuj  ru’aponem ri chanpomanel chuqa’  kan xujikib’a’ ri rutonem  ri tinamït chi kan nirajo’ nsamaj rikin ri chanpomanel pa ruwi’ rutob’anem ri junawäch chuqa’ ri ch’ojib’äl kichin ri achamaq’i’  winaqi’.

Ke re’ xub’ij Guerra:

K’in kikotem xqajäq ri ruchi’ jay richin ri qachoch, achi’el rat xajäq ruchi’ jay richin ri nimak’amajay.

El presidente @BArevalodeLeon fue recibido por el Parlamento del Pueblo Xinka en el departamento de Santa Rosa. Durante el encuentro se firmó un convenio de trabajo compartido.

📸: Gilber García @AGN_noticias pic.twitter.com/tFyRoi6wNl

— Yuliza Muñoz (@YuliMunozGT) May 20, 2024

Qatunun qi chupam  ri tijomal

Ri k’amöl taq b’ey richin ri tinamït xinca xkib’än aprovechar ri ru’aponem ri chanpomanel richin xkiya’ matyoxinïk chire ruma ri k’ulub’elil ri ruya’on pa tinamït, ri koyan pe k’ïy juna xa emestan kan.

Chuqa’ xkinataj ri uchuq’ab’il chuqa’ ri achib’ilil ri xkiya’ chire ri binomio presidencial ri juna’ xik’o kan  xkinatäj  chuqa’ chi k’a e pa’el pa ruwi’ ri tijomal chuqa’ wakami xa kan janila kuchuq’a’ k’o ruma  k’ïy kimolon ki’.

Ri tinamït xinka ruyo’on ruququb’ab’äl k’u’x rik’in ri k’ak’a’ chanpomal chuqa’ retaman chi ri resultados xa xtuk’uwaj q’ij  po kan nkirayb’äj  nkitz’uyb’a’ ri ruxe’el ri nik’atzin richin ruq’ixïk jun ütz k’iyirisanem.

Aleisar Arana, ajpop tinamït chuqa’ k’amöl b’ey richin ri tinamït xinca, xub’ij chire ri chanpomanel:

Qetaman chi man tikirel ta nqab’än ronojel, janila k’o chi nib’än, po ja’ chuqa’ ja’ tikirel niqab’än k’ïy pa ruwi’ ri qa’iximulew.

Jun Samajel Amaq’ ri nrak’axaj chuqa’ retaman

Chupam ri ramaj toq xch’on, ri Chanpomanel xutikirsäj xuya’ matyoxinïk ruma ri nimaläj ütz petïk.

Matyox ruma xinik’ül chupam ri isetajulew, Matyox ruma ri nimaläj ütz petïk. Matyox ruma xib’än chi kan xinna’ chi yink’o pa wachoch.

Ri chanpomanel xunatäj ri jalajöj taq moloj b’anun k’in ri k’amöy taq b’ey richin re tinamït re’  chuqa’ ri compromiso kiyi’on chi kiwäch richin rub’anïk ri k’iyirisanem chuqa’ ri uchuq’ab’il kiya’on chuwächi ri  eleq’oma’, ri kikanun k’ojlib’äl richin retzelaxïk ri nikina’ojij ri tinamït.

K’in ri xb’itäj kan, Arévalo xumatyoxïj chi ke’ ri xincas, ruma ri kuchuq’ab’il, ruma kimolon kitunun ki’ chuqa’ ri kirayb’enïk richin yesamaj pa ruwi’  ri ütz k’aslem kichin konojel, ke ri’ chuqa’, kan xub’ij kan chi ri chanpomal k’o chi nrak’axaj chuqa’ nretamaj ri taq k’ayewal  ri e k’o, richin yetzijon chuqa’ yesamaj pa ruwi’ re re’.

Ke ri’ chuqa’, xub’ij  chi toq natun awi’ kan naq’i’ ri jaloj, ruma ri’ ri k’iyirisanem jun samaj pa molaj.

K’iyirisanem akem richin raxanqil, tijonïk, to’onïk kichin ri samajela’, rub’anïk vías richin comunicación,  ja re’ to’onïk richin ri k’aslem po re man xtuk’än ta pe ri chanpomal, re re’ xa junan xtiqab’än. Ri chanpomal k’in ri rupwaqil  k’o, chuqa’ k’in rutonïk samaj ri tinamït xinca.

Chi rij ronojel ri tzijonem, ri moloj k’ulunïk kan xnoj chi kikotem, k’atän chuqa’ q’ojom, ri k’ojlib’äl kan xuwäq ri’ k’in ri ojer xajonem richin ri Torito chuqa’ ri xajonem richin ri Moros, ke ri’ chuqa’,  ri tinamït xuya’ ri   jalajöj retal wuj chuqa’ sipanïk chire chanpomal Arévalo.

Podría interesarle:

“Alegres le abrimos las puertas de nuestra casa, como usted nos ha abierto las puertas del Palacio”, dice el pueblo xinca al presidente Arévalo

Etiquetas: cakchiquelpresidente Bernardo Arévalopueblo xinca
Agencia Guatemalteca de Noticias

AGN.GT - 2021

Sitio web desarrollado por:

  • SCSPR

Síguenos

Welcome Back!

Login to your account below

Forgotten Password?

Retrieve your password

Please enter your username or email address to reset your password.

Log In

Add New Playlist

Sin Resultados
Ver todos los resultados
  • Inicio
  • Nosotros
  • Noticias
  • Categorías
    • GOBIERNO
      • Presidencia
      • Vicepresidencia
      • Transparencia
      • Desarrollo Social
      • Gestión de Riesgos
    • NACIONALES
      • Seguridad
      • Educación
      • Salud
      • Infraestructura
      • Medio Ambiente
      • Clima y Estado del Tiempo
      • Galería Fotográfica
      • Bienestar Animal
    • DEPARTAMENTALES
      • Preservación de Idiomas Nacionales
      • Alta Verapaz
      • Baja Verapaz
      • Chimaltenango
      • Chiquimula
      • El Progreso
      • Escuintla
      • Guatemala
      • Huehuetenango
      • Izabal
      • Jalapa
      • Jutiapa
      • Petén
      • Quetzaltenango
      • Quiché
      • Retalhuleu
      • Sacatepéquez
      • San Marcos
      • Santa Rosa
      • Sololá
      • Suchitepéquez
      • Totonicapán
      • Zacapa
    • ECONOMÍA
      • Finanzas
      • Emprendimiento
      • Turismo
      • Inversión
    • INTERNACIONALES
    • SOCIEDAD Y CULTURA
      • Arte
      • Cultura
      • Ciencia y Tecnología
      • Cine y Televisión
      • SALUD Y VIDA
    • DEPORTES
      • Deportes Nacionales
      • Deportes Internacionales

AGN.GT - 2021